"De les tristors en farem llum". Amb aquesta frase adaptada de la cançó de Sisa "Qualsevol nit pot sortir del sol" Barcelona ha encès la il·luminació nadalenca convidant a reconvertir la tristesa en alegria.

Ha estat amb un petit musical a la plaça de Can Fabra, al districte de Sant Andreu, on la companyia de teatre Dagoll Dagom ha cridat els ciutadans a deixar enrere les pors.

L'espectacle representava un poble que s'ha quedat a les fosques i, per això, molta gent no s'hi entén i es baralla.

La protagonista busca una solució amb l'ajuda de llibres de la biblioteca, i cerca personatges com la Ventafocs, la Caputxeta Vermella o el Llop perquè l'ajudin a canviar la realitat.

Amb el seu suport i amb el de tots els ciutadans, aconsegueix que la llum torni al poble, moment en què s'han il·luminat els llums de Nadal

A partir d'aquí la llum s'ha anat replicant per tots els barris de la ciutat.

Moment de l'espectacle de Dagoll Dagom (ACN/Júlia Catarineu)

Centenars de persones s'han aplegat a la plaça per presenciar l'acte conduït per Pep Cruz i al qual han assistit l'alcaldessa Ada Colau i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni.

L'alcaldessa Ada Colau ha presidit l'encesa de llums de Nadal (Efe/Enric Fontcuberta)

Per primera vegada en molts anys hi ha il·luminació nadalenca a carrers com la Via Laietana o les places Urquinaona i Universitat, escenaris d'incidents arran de la sentència del procés.

Se sumen a zones ja habituals com el passeig de Gràcia o altres eixos comercials.

En total, uns 100 quilòmetres de carrers enllumenats.

La il·luminació de Nadal a Barcelona ha començat una setmana més tard que l'any passat i es mantindrà fins al 6 de gener. Avançarà una hora l'encesa diària i s'allargarà també l'apagada: els llums brillaran des de les 17.30 hores fins a la mitjanit.

Pessebre d'autor fet per una escenògrafa

Pessebre de Nadal a la plaça de Sant Jaume (ACN/Blanca Blay)

L'Ajuntament també ha descobert el tradicional pessebre nadalenc, amb les figures de la Verge Maria, el Nen, Sant Josep, pastors, el caganer i els Reis d'Orient, a més de l'estrella de Nadal, garlandes, boles, llums de colors o el tió. Tot en caixes velles com si estiguessin guardats en unes golfes o un traster. De fet, això és el que ha inspirat l'escenògrafa i autora de la instal·lació Paula Bosch.

Ha explicat que una de les coses que recorda amb més afecte del Nadal a casa els pares era la preparació de la decoració nadalenca quan anaven a treure les caixes on guardaven totes les figures.

La instal·lació no ha deixat indiferent moltes persones que han expressat la seva opinió a favor o en contra a través de les xarxes socials.

Bus turístic nadalenc

El bus turístic de Barcelona també s'adapta al Nadal. Del 29 de desembre al 4 de gener oferirà un itinerari nocturn els divendres, dissabtes i diumenges perquè es puguin contemplar des del pis superior del vehicle els carrers decorats amb els llums nadalencs.

La ruta començarà a les vuit del vespre a la plaça de Catalunya i s'acostarà fins a la Pedrera, la Sagrada Família, la plaça d'Espanya o l'Arc de Triomf.

Es tracta d'un servei dirigit a turistes, però també a barcelonins que vulguin descobrir la seva ciutat d'una manera diferent.

El preu del bitllet serà de 15 euros per als adults i de 10 per als menors d'entre 4 i 12 anys.

ARXIVAT A:: NADAL

Tardor negra a Rodalies i Regionals: es disparen les incidències ferroviàries

Aquest 2019, dos de cada tres dies hi ha hagut una incidència en els combois de Renfe o en les infraestructures d'Adif. Les línies R1 i R2, les més afectades

Redacció28/11/2019 - 13.53 Actualitzat 28/11/2019 - 17.42

TEMA:: MOBILITAT

Tren de Rodalies a l'estació de Sants, aquest estiu (ACN/Pilar Tomás)

Un total de 218 incidències, aquest any 2019, entre l'1 de gener i el 25 de novembre, a la xarxa ferroviària catalana de Rodalies i Regionals. Són 218 incidències en 329 dies, és a dir: hi ha incidències dos de cada tres dies.

Dit d'una altra manera: de cada tres dies, només n'hi ha un sense cap incidència en cap tren de Rodalies o Regional, de Renfe, ni en la xarxa per la qual circulen, d'Adif, el gestor d'infraestructures.

La majoria de les incidències afecten una sola línia, però 23 de les 218 (una mica més del 10 per cent) s'han considerat globals, perquè han afectat diverses línies alhora.

No hi ha cap línia de Rodalies ni Regional que surti ben parada del mapa d'afectacions. Les incidències es distribueixen arreu de la xarxa, començant per la de Rodalies.

Octubre i novembre, mesos negres

Hi ha hagut afectacions tots els mesos de l'any. Fins al setembre acostumaven a ser una dotzena o més, però els mesos d'octubre i de novembre, el nombre d'incidències s'ha disparat.

Un centenar de persones van tallar la circulació de trens, a Celrà, el 14 d'octubre (ACN)

El mes d'octubre la majoria de les afectacions que han alterat el servei han estat degudes a sabotatges relacionats amb les protestes contra la sentència del procés: 56 de 59 a partir del 14 d'octubre.

l el mes de novembre, en canvi, la majoria de les afectacions (27 de 37) s'han degut a causes tècniques. Caldrà veure com evoluciona aquest augment d'incidències tècniques d'ara endavant.

L'R2 i l'R1, les més afectades

Les que s'emporten la palma són les línies R1 i R2, amb més de 50 incidències. També l'R3 i l'R4 han tingut afectacions gairebé cada setmana.

La xifra és molt menor a l'R7 i l'R8, dues línies més curtes, que passen només pel Vallès Occidental.

A Catalunya, el 2018, Rodalies va tenir més de 120 milions de viatgers. El servei, de fet, guanya usuaris i manté les estadístiques de puntualitat, que estan al voltant del 92 per cent.

Rodalies, però, és notícia tot sovint per algun tipus d'incidència que complica la vida quotidiana als usuaris.

Sabotatges i avaries

Les causes de les afectacions són diverses. La majoria, a partir de l'octubre, són per problemes d'ordre públic.

Fora d'això, els problemes més comuns són de senyalització. També per atropellaments.

Altres incidències són causades per avaries dels combois o de la catenària, i per problemes de subministrament elèctric a la xarxa.

Les línies regionals, també amb problemes

Els usuaris de les línies regionals també es troben tot sovint amb incidències. En concret, una cada 10 dies o cada dues setmanes.

La línia menys afectada, l'R13, ha tingut 22 afectacions, mentre que la més afectada, l'R15, n'ha tingut 33, un 50 per cent més.

Limitacions temporals de velocitat

Un altre problema de les Rodalies, més enllà de les incidències que alteren el funcionament del servei, són les limitacions temporals de velocitat, imposades en diversos punts de la xarxa per causes tècniques o de manteniment.

Tren de Rodalies a l'estació de Mataró, el febrer d'aquest any (ACN/Jordi Pujolar)

Els trens hi circulen a una velocitat inferior a la que hauria de ser l'habitual en passar per llocs com un terraplè o un túnel en mal estat.

La bona notícia és que si el juny del 2016 hi havia 126 punts amb limitació temporal de velocitat, tres anys després han baixat a 79, i s'han anunciat més inversions per continuar suprimint-los.

Denuncia d'alcaldes i institucions

Per denunciar aquesta situació, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i el síndic de greuges, acompanyats d'alguns alcaldes de les comarques d'Osona i del Ripollès, han agafat el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà. Volen denunciar la falta d'inversions en aquesta línia. És la que té més quilòmetres de via única i la que acumula més retards.

ARXIVAT A:: MOBILITAT RENFE RODALIES

VITÒRIA

El Parlament basc defensa el dret a decidir i una relació "bilateral" amb l'Estat

El text ha tirat endavant amb els vots de PNB, Bildu i la diputada d'Elkarrekin Podem Pili Zabala, que s'ha desmarcat de l'abstenció dels seus companys de grup

28/11/2019 - 20.15 Actualitzat 28/11/2019 - 20.31

TEMA:: PAÍS BASC

Aspecte de l'hemicicle de Vitòria durant la intervenció de la diputada d'EH Bildu Maddalen Iriarte (EFE / David Aguilar)

El Parlament basc ha aprovat una resolució que aposta per un nou model de relació amb l'Estat basat en "la igualtat, la bilateralitat i el pacte" i que vehiculi l'exercici del dret a decidir de la ciutadania.

El text s'ha aprovat amb els vots del PNB i EH Bildu. El PSE i el PP hi han votat en contra, mentre que Elkarrekin Podem s'ha abstingut, tot i que una de les seves diputades, la que va ser candidata a la "lehendakaritza", Pili Zabala, s'ha desmarcat del grup i hi ha votat a favor.

Pili Zabala i Lander Martínez, diputats d'Elkarrekin Podem (EFE / David Aguilar)

La resolució aprovada ha tirat endavant com a esmena a una proposició no de llei del PSE que reivindicava i posava en valor l'Estatut de Gernika de 1979. El text dels socialistes ha estat rebutjat i, al seu lloc, ha tirat endavant la proposta pactada per "jeltzales" i "abertzales"

La iniciativa també reclama que s'acabi "l'excepcionalitat" en l'aplicació de la política penitenciària i s'acosti a presons basques els presos que compleixen condemna a altres territoris, entre els quals hi ha els d'ETA, i es posi en llibertat els que tenen malalties greus i incurables.

Diferències sobre l'exercici del dret a decidir

Malgrat el vot favorable de tots dos grups, el PNB i l'esquerra abertzale han evidenciat les seves diferències a l'hora d'afrontar el debat.

El diputat del PNB Joseba Egibar ha reclamat a l'Estat respecte per la plurinacionalitat (EFE / David Aguilar)

Des del PNB, Joseba Egibar ha advertit que no es podrà exercir el dret a decidir "de forma unilateral" i ha avisat que no permetran que es desfigurin els "drets col·lectius" i la "identitat nacional" basca. Egibar, però, ha defensat un acord ampli sobre el nou Estatut:

"Com més ampli sigui l'acord, millor. Perquè la projecció serà diferent si és d'un, dos, tres, quatre o de tots els partits"

La portaveu parlamentària d'EH-Bildu, Maddalen Iriarte, ha retret al PSE que hagi incomplert l'Estatut des del govern de l'estat i ha preguntat al PNB a què està disposat a renunciar "a canvi" d'arribar als acords amplis que defensa. Iriarte ha reivindicat que bascos, catalans i gallecs puguin decidir el seu futur:

"Des de punts de partida completament allunyats, la millor solució per a tots i totes és la d'un acord que reconegui l'existència de realitats nacionals diferents de la castellana. I reconèixer que aquestes nacions, sigui Euskal Herria, Catalunya o Galícia, tenen dret a decidir el seu futur, com ho fan altres nacions a Europa"

El parlamentari del PSE, José Antonio Pastor (EFE / David Aguilar)

Els socialistes han defensat l'Estatut vigent, n'han demanat el compliment i han apostat per una actualització de l'autogovern "que garanteixi l'encaix jurídico-legal de la reforma". El diputat del PSE José Antonio Pastor ha afirmat que no permetran propostes que "se saltin la legalitat" i ha marcat el seu punt de partida per parlar de reformes:

"La garantia dels drets socials conquerits, de la pluralitat i de la legalitat"

Des d'Elkarrekin Podem, Lander Martínez ha reivindicat articular el dret a decidir, però ha lamentat que la política continuï "atrapada" en aquest debat. Martínez s'ha mostrat preocupat perquè considera que els altres partits continuen atrinxerats en els seus discursos de sempre:

"O ens posem d'acord amb un nou Estatut o ens quedem amb el vell"

El portaveu parlamentari del PP, Borja Sémper (EFE / David Aguilar)

Per últim, el popular Borja Sémper ha dit que el seu partit no es tanca a una reforma estatutària, però no per empitjorar. Sémper ha advertit que el dret a decidir és "un disbarat jurídic" i que, "es miri per on es miri", desborda el marc legal.

"Amputa una part fonamental de la nostra història, perquè no s'entén la història d'Euskadi sense el seu compromís amb la resta d'Espanya, com no s'entén la història d'Espanya sense la participació de bascos i basques al llarg de la seva història"

Debat amb la reforma de l'Estatut de fons

El debat sobre aquesta esmena s'ha produït quan falten pocs dies perquè, aquest dilluns, els experts designats pels grups parlamentaris registrin a la cambra una proposta d'esborrany de reforma de l'Estatut de Gernika, amb els seus corresponents vots particulars.

Aquest dijous mateix, els experts s'han tornat a reunir per acostar posicions, després que han transcendit diverses diferències al voltant d'algunes qüestions, entre les quals hi ha el dret a l'autodeterminació.

Aquest esborrany ha tornat a fer aflorar les diferències que els partits bascos mantenen des de fa anys en matèria d'autogovern i sobirania.

ARXIVAT A:: PAÍS BASC

Trump reprèn el diàleg amb els talibans en una visita sorpresa a l'Afganistan

És la primera visita que fa Trump a l'Afganistan des que va arribar a la Casa Blanca, fa gairebé tres anys

28/11/2019 - 20.32 Actualitzat 28/11/2019 - 22.24

TEMA:: TRUMP

Trump ha compartit el sopar d'Acció de Gràcies amb els soldats d'una base militar a l'Afganistan (Reuters / Tom Brenner)

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la represa del diàleg amb els talibans i ha confiat poder arribar aviat a un "acord" per posar fi a la guerra a l'Afganistan.

El president nord-americà ho ha anunciat durant una visita sorpresa a l'Afganistan:

"Els talibans volen arribar a un acord i ens estem reunint amb ells"

La notícia arriba quan no fa ni tres mesos que Trump va trencar les negociacions amb el grup arran d'un atemptat a Kabul. Els talibans van admetre haver comès l'atemptat, en què van morir 11 persones, entre elles un soldat nord-americà.

Trump ha passat tres hores i mitja a la base aèria de Bagram, on s'ha reunit amb els soldats que hi ha desplegats al país i també amb el president afganès, Ashraf Gani.

Encaixada de mans dels presidents afganès i nord-americà, Ashraf Ghani i Donald Trump (Reuters / Tom Brenner)

Durant la trobada amb Gani, el president nord-americà ha admès que no li va agradar l'atemptat, però que està decidit a mantenir el diàleg "fins que hi hagi un acord":

"Ells no volien comprometre's a un alto el foc i ara sí que volen un alto el foc"

Trump també ha confirmat que el seu objectiu continua sent reduir a 8.600 el nombre de soldats nord-americans a l'Afganistan, on actualment n'hi ha prop de 14.000.

Primera visita de Trump a l'Afganistan

La d'aquest dijous, festa d'Acció de Gràcies als Estats Units, és la primera visita que fa Trump a l'Afganistan des que va arribar a la Casa Blanca, fa prop de tres anys. La de l'Afganistan és la guerra més llarga de la història dels Estats Units.

Trump ha aterrat de nit a Bagram, la base nord-americana més gran al país centre-asiàtic, i ha fet un breu discurs als soldats abans de compartir amb ells el tradicional gall dindi d'Acció de Gràcies.

Discurs de Trump a les tropes a la base aèria de Bagram, a l'Afganistan (Reuters / Tom Brenner)

El viatge s'ha mantingut en secret fins a l'últim moment: dimarts, el president dels Estats Units va viatjar a Florida, suposadament per passar la festa d'Acció de Gràcies al seu club privat de Mar-a-Lago.

Un dels avions Air Force One va quedar estacionat a Florida i Trump va viatjar en secret dimecres a la nit a la base d'Andrews, prop de Washington. Allà, va agafar l'altre Air Force One cap a l'Afganistan.

El Nadal de l'any passat, Trump ja va fer un viatge sorpresa a l'Iraq per visitar les tropes.

ARXIVAT A:: TRUMP

ERC manté el no a Sánchez després de la reunió, però continuarà negociant amb el PSOE

La reunió ha durat dues hores i mitja i ha acabat amb dos comunicats per separat on s'acorda una nova reunió el 3 de desembre

Redacció28/11/2019 - 17.10 Actualitzat 28/11/2019 - 22.03

TEMA:: INVESTIDURA

Els sis negociadors del PSOE i ERC al Congrés en la primera reunió per la investidura

Les delegacions del PSOE i Esquerra ja negocien la investidura. La primera trobada s'ha fet aquesta tarda al Congrés. Ha durat dues hores i mitja i ha acabat amb dos comunicats per separat de cadascuna de les parts. Esquerra manté el no a la investidura, però ha anunciat una nova reunió el dimarts 3 de desembre.

Els dos comunicats destaquen la voluntat de diàleg de les parts, però reconeixen que hi ha punt on no hi ha coincidència. Així ho explica ERC:

"Tot i que els diagnòstics de les parts no són coincidents, sí comparteixen la necessitat de poder reprendre la via del diàleg entre partits i institucions, així com implicar en aquesta a la societat civil. Un diàleg que ha de ser obert i sincer."

I així el PSOE, que parla del conflicte polític, però com a punt final de tot un seguit de mesures i necessitats:

"Ha estat una primera aproximació en la qual s'ha pogut constatar l'existència de diferències, però també de punts de trobada i, en tot cas, una voluntat compartida de diàleg que permeti desencallar la formació de govern i assegurar l'estabilitat política necessària que permeti afrontar: una agenda de drets socials, la recuperació de drets civils i laborals retallats pels governs del Partit Popular, la situació industrial a Catalunya i al conjunt d'Espanya, en particular, el sector de l'automoció, i canalitzar el conflicte polític a Catalunya des del diàleg i l'entesa institucional."

Les dues parts confirmen que hi haurà una nova reunió d'aquí cinc dies, a les cinc de la tarda al Congrés dels Diputats.

Fonts d'Esquerra asseguren que han constatat que la negociació va de debó i que el PSOE reconeix que hi ha un conflicte de naturalesa política

Txell Ortiz Vilaseca (TV3)@txell79

En resposta a @txell79

Fonts d’@Esquerra_ERC afirmen que després de constatar que la negociació era seriosa i que el @psoe reconeix el conflicte de naturalesa política s’ha procedit a continuar i atès que s’ha reconegut el conflicte s’han emplaçat a tornar-se a reunir per activar una via política.

2

21:43 - 28 de nov. de 2019

Informació i privacitat dels Anuncis del Twitter

Llegeix els altres tuits de l'usuari Txell Ortiz Vilaseca (TV3)

Fonts del PSOE asseguren que el que importa és que les negociacions continuen vives.

En el seu comunicat, Esquerra es referma en què cal pactar una taula de negociació "amb quatre pilars: que sigui entre governs, sense apriorismes ni temes vetats, amb calendari i amb garanties de compliment".

ERC acaba el seu comunicat refermant que el seu vot a la investidura de Pedro Sánchez continua sent negatiu.

Aquest és el comunicat d'ERC:

I aquest el del PSOE:

Més de dues hores de negociació

Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa, del PSC, són els negociadors socialistes. Per part d'Esquerra, Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové. Tots sis s'han fet una fotografia abans de l'inici de la trobada, que ha començat a un quart de sis de la tarda.

Els tres negociadors del PSOE al Congrés en la primera reunió per la investidura

Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa a la taula de negociació amb ERC

Els tres negociadors d'ERC al Congrés en la primera reunió per la investidura

Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové a la mesa de negociació amb el PSOE

A tres quarts de vuit del vespre la reunió ha acabat i una hora després s'han enviat els dos comunicats.

La trobada ha deixat algunes anècdotes. El bolígraf que ha portat Marta Vilalta és de Carme Forcadell. L'altre detall que s'ha pogut veure és la llibreta de Jové, una Moleskine negra que recorda a la llibreta més famosa del judici del procés, la que la Guàrdia Civil diu que va trobar a la casa del dirigent republicà amb anotacions sobre els plans independentistes:

Com arriben les dues parts a la trobada

La reunió ha arribat entre missatges de cautela des de totes dues parts i molta pressió dels respectius entorns. La trobada estava marcada també per la ressaca de la primera topada entre el PSOE i ERC en l'aprovació del decret digital.

Esquerra ha arribat a la reunió d'aquesta tarda amb un no sota el braç i amb l'aval de la militància. L'objectiu no era només negociar una investidura d'un govern espanyol, sinó anar més enllà: buscar el compromís del PSOE per a una solució democràtica d'un conflicte que els republicans consideren polític i no de convivència.

Esquerra assegura que ara mateix no té cap motiu per canviar la posició si el PSOE no es mou. Damunt la taula, les 4 condicions que dilluns posava Pere Aragonès: diàleg entre iguals, sense condicions, amb calendari i amb garanties de compliment.

Els socialistes es mostren optimistes. La vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, apel·la a la responsabilitat d'Esquerra per investir Sánchez i afrontar de seguida els problemes de Catalunya.